Apadrina l'Orgue


L’ORGUE DE LA BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ: 1942-2017

Destruït l’orgue de la basílica de la Mercè a causa de la Guerra Civil, al 1942 es decideix construir-ne un de nou gràcies al donatiu del Dr. Molera, ex-rector de la basílica. Tot i que la consola de l’orgue de la Mercè porta el nom de Pau Xuclà, sembla ser que el projecte és d’Estadella i que els treballs foren a càrrec de Salvador Aragonès i Ardiaca, de la casa Francesc Aragonés i Porta. L’orguener Estadella mor al 1944 i, tot i així, sembla que l’orgue va arribar a sonar.

Ampliació, restauracions i projectes 1955-2013

Al 1955, el nou Rector, Dr. Llorenç Castells demana una ampliació i restauració de l’orgue a la “Fábrica de órganos de Nuestra Señora de Montserrat”, situada a Collbató i que va ser creada al 1926 per Josep Rogent i Pedrosa (1867-1933) i el mestre orguener italià Silvio Puggina Felisati (m.1940), autor - entre d’altres- de l’orgue del col·legi de Sant Miquel de Barcelona.

Acabada la Guerra Civil, l’any 1940, l’orguener venecià Enrico Rabagliati Pampuro dirigeix l’empresa, alhora que n’és el fuster i el mecànic. La fabricació dels tubs corre a càrrec de Basilio Giménez. L’empresa instal·la el sistema pneumaticotubular, creat pel mestre Puggina, i col·labora amb diversos orgueners coneguts, com Pau Xuclà, Salvador Aragonès i Ardiaca, i d’altres. La reforma que Mossèn Castells encarrega a Joan Rogent i Massó (m.1967) de la casa “Órganos de Nuestra Señora de Montserrat” consta de dues etapes, la primera de les quals s’inicia a l’abril de 1956 i la segona al 1957, amb un cost total d’unes 80.000 pessetes, i s’acaba al desembre de 1958. Al mateix temps que s’amplia i restaura l’orgue, l’escultor Claudi Rius decora l’espai del cor i afegeix l’àngel de pasta que es situa a la part frontal de l’instrument.

Poc de temps després - al 1958 - es pressuposta una tercera fase del projecte amb l’objectiu d’ampliar i posar en funcionament la cadireta, que havia quedat tal com Estadella l’havia pensat. Aquest treball tenia un pressupost de 130.000 pessetes, però no ens consta que es portés a terme. Al Nadal de 1958 el nou orgue sona per primera vegada. L’empresa de Joan Rogent i Massó segueix afinant i reparant l’orgue fins el 1964, data del canvi empresarial amb la família Blancafort.

Entre 1967 i 1992 s’ocupa dels ajustos i de l’afinació de l’instrument el mateix Enrico Rabagliati, establert pel seu compte al carrer de Llagostera, de Barcelona. Entre 1992 i 1996 s’estudia un nou projecte de restauració a Francisco Benaque, establert al carrer de Puigcerdà 261, de Barcelona, amb un pressupost de 4.170.000 pessetes, que no consta haver-se realitzat. Al 1998 - per indicació del mestre organista Antoni Pérez Moya, titular de la Basílica - es demana a l’empresa De l’Om Arrizabalaga, de les Franqueses del Vallès un nou projecte de restauració de l’orgue. L’avantprojecte inclou un estudi històric i fotogràfic de l’estat de l’instrument. El pressupost, de 8.753.118 pessetes, es va aprovar i pagar. Al 2001,l’organista de la basílica Raúl Prieto Ramírez fa un estudi tècnic i històric de l’instrument i s’encarrega una nova intervenció de restauració a E.R.Ottes. Aquesta intervenció, l’import de la qual va ser de 9.015.711 de pessetes, es va pagar malgrat restar inacabada.

Un nou projecte de restauració s’encarrega a Acityores, al 2013, el qual queda sense executar. Al 2016, la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè encarrega a l’orguener Gerhard Grenzing la construcció d’un nou orgue per a la Basílica, amb motiu de la commemoració del 8è centenari de la institució de l’orde Mercedària per sant Pere Nolasc al 1208.

Aquestes notes són extretes dels documents d’arxiu de la Basílica, i completen la ressenya bibliogràfica.
Mª Luisa Camarero Roca, Setembre de 2017


12/10/2017 09:00:00