El passat diumenge uns quants feligresos vàren rebre el sagrament de la Unció del malalts.

I. PERQUÈ AIXÍ HO INDICA JESÚS

Jesús • Guaria els malalts: Els imposava les mans per donar-los la salut (Me 6,5). • Ens manà que ens ocupéssim deis malalts: «Vaig estar malalt i em visitàreu» (Mt 25,36). II.

II. PERQUÈ AIXÍ HO HA FET SEMPRE L’ESGLÉSIA SEGUINT JESÚS

Els apòstols guarien els malalts en nom de Jesús: • Sant Pere digué a un paralític: «No tinc res però en nom de Jesucrist aixecat i camina» (Fets 3,6). • Sant Jaume escriví: «Està malalt algun de vosaltres? Que faci cridar els preveres de l’Església, i que preguin damunt seu, després d’ungir-lo amb oli en el nom del Senyor. I la pregària de la fe salvarà el malalt, i el Senyor el posarà bo. Si ha comes pecats, li seran perdonats» (Jn 5,14-15).

•L’Església ha pregat sempre pels malalts i, amb un oli especialment consagrat pel bisbe, ha ungit els malalts. • L’oli d’ús normal serveix (per exemple, el que hi ha en les cremes per fer massatges) per donar força als membres del cos. •L’oli dels malalts dóna, així mateix, la força de l’Esperit Sant per guarir els malalts. •Per aquest oli Crist, Metge del cos i de l’anima, els cura. •L’oli dels malalts ens dóna també la força per escapar-nos del Maligne, de la temptació de la tristesa, de la impaciència, de la desesperació. Recordeu les pel·lícules de romans? Els gladiadors van ungits doli per esmunyir-se deis seus rivals que els volen agafar.

L’Església ens ensenya a tenir cura deis malalts: • visitant-los. •Visitar els malalts és una obra de misericòrdia corporal. •Els malalts de casa, dels hospitals són sempre una gran urgència d’amor, de misericòrdia. • portant-los la Comunió: •L’Eucaristia és aquell Pa que refà les forces. • Quan l’Eucaristia es rep al moment final, el de fer via al lloc definitiu on hi ha Déu, a aquesta Comunió en diem Viàtic (Viàtic ve “de fer via” de fer camí cap a Déu). • També tenim cura deis malalts apropant-los al Sagrament de la Penitencia, que dóna el perdó deis pecats, • i administrant el Sagrament de la Unció.

III. QUI HA DE REBRE EL SAGRAMENT DE LA UNCIÓ?

• Els malalts amb una malaltia greu: •Una malaltia crònica que es faci difícil de portar. •Davant d’una intervenció quirúrgica que pugui suposar un risc per a la vida. • Les persones grans que senten com se’ls afebleixen les forces físiques i espirituals. • I, finalment, els malalts que estan a prop de la mort: •La Unció deis malalts els ajuda a sortir d’aquest món i anar a trobar-se amb el Pare. •Aquesta és l’ultima unció que el fidel cristià rep; per això, també li’n diem Extrema-unció. •Aquest Sagrament no és per ser administrat sovint, ni cada any, però es pot rebre més d’una vegada, per exemple: • quan dins d’una malaltia es produeix un canvi, • quan el malalt o els seus cuidadors s’adonen d’un empitjorament irreversible de la salut.

IV. COM ES REP EL SAGRAMENT DE LA UNCIÓ?

• Els sacerdots són els ministres del Sagrament de la Unció deis Malalts: •Perquè representen la mateixa persona de Jesús que prega pels malalts. •Perquè representen també l’Església que prega igualment pel malalt. • Quan hem de cridar els sacerdots? •Quan veiem que algú està malalt o és ja gran • o té una malaltia greu, • quan veiem que s’apropen els darrers moments de la vida. • On rebem aquest sagrament? •A casa. Si algú està malalt i no pot sortir al carrer, cal cridar el rector de la parròquia o un altre mossèn. •A la parròquia. Si el malalt o la persona gran pot sortir de casa, a les esglésies sol haver-hi algun dia que s’administra aquest sagrament en forma comunitària. També es pot rebre individualment a l’Església demanant-lo al rector.

V. COM PREPARAR LA RECEPCIÓ D’AQUEST SAGRAMENT?

• Per part del malalt: •Amb la pregària personal acompanyant-lo si cal. •Amb la lectura de la Paraula de Déu, amb el rés del rosari. •Amb la recepció de la Comunió freqüent. •Amb la confessió deis pecats. • Per part deis familiars, els cuidadors, els agents de la Pastoral de la Salut: • Ensenyar que la Unció deis Malalts és just per ais malalts. A aquest sagrament se l’anomena precisament així, dels Malalts, per indicar que no és en primer lloc per ais qui es troben en els seus darrers instants. • Familiars i cuidadors convé que donin una explicació oportuna o facin una catequesi d’aquest sagrament. •No s’ha d’esperar mai l’últim moment. Preparar-ho tot amb temps. •Amb prudència, ensenyar al malalt que oferir la vida a Déu en el moment definitiu és un gran acte humà, i ple d’esperança en el Senyor.


02/06/2017 09:00:00