Visites guiades  


Mare de Déu de la Mercè


Les Constitucions actuals de l’Ordre de la Mercè proclamen: “Por su intervención en el principio y vida de la Orden que lleva su nombre, los mercedarios llamamos a María Madre de la Merced y la veneramos como inspiradora de su obra de redención”.

A l’edat mitjana, mercè era sinònim de misericòrdia, una misericòrdia efectuada cap als més pobres, necessitats i marginats de la societat d’aquell temps: els captius cristians. A la seva redempció es van dedicar Pere Nolasc i els seus seguidors, i per això rebien el nom dels “homes de la mercè”; ja que els frares atribuïen la seva fundació a la Verge Maria al tenir-li una gran devoció, “mercè” acaba sent la manera com la denominen, d’un títol cap a Ella: Mare de Déu de la Mercè o de la Misericòrdia.

Els frares estaven convençuts que la Mare de Déu va intervenir en la fundació de l’Ordre, per aquest motiu a les Constitucions de 1272, les primeres de l’Ordre, van oficialitzar el nom de María en el títol anomenant-la: Ordre de la Mare de Déu de la Mercè de la redempció dels captius.




Quan els mercedaris construeixen la seva primera església l’any 1249, la dediquen a Santa Maria i la seva imatge comença a ser coneguda com a Santa Maria de la Mercè; des d’aquest moment comença a estendre’s el culte a totes les esglésies on s’estableixen els mercedaris.

A l’evangelització d’Amèrica, ja des del 1493, durant el segon viatge de Colom, la Mare de Déu de la Mercè acompanyava sempre als mercedaris, i el seu culte es va estenent per tot el continent, on la devoció popular fins i tot, modifica el sentit del seu nom, passant a anomenar-se Nostra Senyora de la Mercè, és a dir, repartidora de tots els dons que el seu Fill Redemptor ha depositat a les seves mans.

Ja que el culte a Maria, en la seva advocació a la Mercè, adquireix una gran difusió, la mateixa Església, al 1616 amb Pius V, al 1684 i al 1696, estén el seu culte a tota la cristiandat fixant la seva festa el 24 de setembre .

L’advocació de Santa Maria de la Mercè vol donar presència al misteri de l’església la misericòrdia maternal de Maria pels que pateixen algun tipus de captiveri o estan en perill de perdre la fe; es manifesta un aspecte de la misericòrdia maternal de la Mare de Déu: l’aspecte redemptor.  Maria és misericòrdia redemptora que actualitza l’obra de Crist a favor dels captius i els pobres; és l’expressió més intensa de l’amor redemptor de Crist, com evangeli d’alliberament.


La Mare de Déu de la Mercè a Barcelona

La devoció a la Mare de Déu de la Mercè, arranca pràcticament des dels orígens mateixos de l’Ordre, que, no ho oblidem, inicialment estava dedicada a Santa Eulàlia, tot i que el tarannà marià d’aquesta, constituïa la seva identitat i la seva essència més primitiva.

Ja al 1255 existia una Confraria dedicada a la Mare de Déu de la Mercè i figurava en la incipient església dels frares mercedaris. Al 1259 Pere Salat va deixar un llegat per tal que a l’església cremessin dues làmpades “una de dia i una altra de nit contínuament davant l’altar de Santa Maria allà constituït”. A finals del segle XIII va exercir el seu ministeri Fra Bernat Corbera, qui va introduir el costum de celebrar els dissabtes la missa de la Mare de Déu i el cant del Salve.

El convent gaudia d’un gran predicament a la ciutat, era costum que els captius alliberats recorreguessin els carrers de Barcelona en processó, duent com exvots les cadenes del captiveri i visitant a la Mare de Déu de la Mercè; a la mateixa església es publicava en un cartell els noms i procedència dels alliberats. La fama del convent de la Mercè va créixer a mitjans del segle XIV, amb la tradició del prodigi de la conversió del pa en sang coagulada en el “homo conventual” la nit d’un 8 de desembre. Al 1361 es va encarrerar a Pere Moragues l’elaboració de la imatge que avui presideix l’altar de la Basílica i el nou retaule de fusta de llavors (avui desaparegut).




El Raval dels Còdols està situat al barri marítim, es natural, doncs, que els primers devots de la Mare de Déu fossin gent de mar i que entre ells hi hagués una gran devoció per Santa Maria de Cervelló, per això la imatge de la Santa sempre sosté un vaixell entre les seves mans. Durant el segle XV la Verge del Barri de la Rivera es va convertir en Mare de Déu de la ciutat.

El 21 d’octubre de 1888 la imatge de la Mare de Déu de la Mercè va ser coronada a la catedral pel bisbe de Barcelona, Jaume Català, complint amb l’aprovació del 31 de maig per part del papa Lleó XIII. Els oficiants i el poble van cantar “Els goigs de la Mare de Déu de la Mercè”, que va escriure Mossèn Jacint Verdaguer per l’ocasió, amb música del mestre Josep Rodoreda: : “Estel de Barcelona/ reina de la Mercé/ al poble que us corona/ doneu-li amor i fe". Aquell mateix any, Lleó XIII, eleva a ritus doble per a tota Espanya pregar a la Mare de Déu de la Mercè, i, des del 1904, tots aquells que visiten l’església de la Mercè el 24 de setembre, poden guanyar el jubileu.
 
El 24 de setembre de 1918, Barcelona celebra amb gran solemnitat el VII Centenari del Descens de la Verge i la fundació de l’Ordre de la Mercè. El bisbe Reig i Casanova, a la plaça Catalunya, imposa el ceptre a la Verge. El papa Benet XV va concedir a l’església de la Mercè el títol de la Basílica menor, i en commemoració, va col·locar en una de les portes de l’altar major, l’estàtua del bisbe Reig agenollat davant el pontífex rebent dit privilegi. 
 
A l’inici de la Guerra Civil Espanyola, les gestions de la Sra. Teresa Coll Muñarch van salvar la imatge de la Mercè. En primer lloc rescatant-la de l’església en l’incendi del juliol de 1936 i portant-la a Capitania General, i el 27 de setembre de 1936 entregant la imatge a la Junta Salvació del Patrimoni, lliurant-la al Museu d’Art de Catalunya.
 
La imatge de la Verge va tornar al seu lloc el 24 de setembre de 1939. Va ser prèviament restaurada pel Feliciano Veciana, de Barcelona, ja que tenia un petit desperfecte al front i li faltava un braç i les dues mans, trobats el 1936 casualment d’entre un munt de deixalles de la basílica després de l’incendi. La Sra. Teresa Coll Muñarch va morir el 31 de maig de 2001; uns anys abans, la germandat de la Mercè la van admetre d’entre els seus membres com a Germana de l’Ordre.
 
El cos de Santa Maria de Cervelló va ser guardat a casa del Sr. Francesc Ràfols i Fontanalls, que va entregar a la Basílica un cop acabada la contesa.
 
Entre 1940 i 1976 la Basílica de la Mercè va ser restaurada. Els escultors Miquel i Llucià Oslé van realitzar la gran imatge que remata la cúpula; Joseph Obiols i Pau Macià i Pons van treballar en el fresc i els murals de l’interior; es va restaurar i entronitzar la imatge de la Mare de Déu de la Mercè l’any 1959, i el 1963 va ser col·locada sobre un magnífic tron de plata, situat sobre una pedra tallada de Montserrat.
 


Des de 1964 la sagrada imatge pot contemplar-se sense els vestits sobreposats que la cobrien. El baldaquí barroc de marbre de l’altar major va passar a la capella de la Soledat i es va restaurar la façana procedent de l’antiga església de Sant Miquel. Al 1981 es va urbanitzar la Plaça de la Mercè al enderrocar l’illa de pisos que l’ocupava. 
 
I fins aquí aquest petit recorregut per la historia de la Mare de Déu de la Mercè de Barcelona. Que boniques i consoladores ressonen sota les seves voltes les solemnes estrofes dels 'Goigs de la Mare de Déu de la Mercè” de Mossèn Jacint Verdaguer!:
“Dels captius Mare i Patrona / puix del cel ens heu baixat: / Princesa de Barcelona, Protegiu vostra ciutat'….